Una passejada per Montornès

12 d’octubre de 1974. Inauguració de la plaça del Generalísimo. Amb la presència del president de la Diputació Provincial, Juan Antonio Samaranch, el governador civil, Rodolfo Martin Villa, l’alcalde de Granollers, Francesc Llobet, i l’alcalde de Montornès, Jaume Ciurans.

Terrenys del camps de futbol, a on es van construir les aules del centre escolar Sant Sadurní. E l carrer Blas Infante està situat en direcció nord a sud, entre el carrer Estrella i la plaça dels Països Catalans i travessat pel carrer Jaume Balmes. Nicolás Longarón Naudín va néixer el 13 de novembre de l’any 1901 al municipi navarrès de Las Cabanillas. Es va llicenciar en magisteri l’any 1923 a Saragossa i va exercir de mestre nacional a diversos llocs, com a la ciutat de Cordova (1924), a El Villar de los Navaros (1925) i a Malanquilla (1926), aquests dos últims a la província de Saragossa. L’any 1932 va ser nomenat “inspector de primera enseñanza”, càrrec que va exercir a les províncies de Tenerife  i Lugo. Al llarg de la Guerra Civil, l’any 1937, el ministre d'Educació "valorando sus condiciones morales y humanas" el va nomenar inspector cap d'Àlaba i l’any 1938, cap de la província de Càceres. Posteriorment, l'any 1941, és nomenat inspector cap

L'any 1592 en Cristòfor Nogués, sent Rector de la parròquia de Sant Sadurní de Montornès , va emmalaltir amb unes altes i greus febres, no es trobava cap remei que el curés i els metges el van acabar per desnonar.

Els goigs dedicats al sant patró de Montornès, Sant Sadurní, se solien encarregar per la festivitat del sant, el dia 29 de novembre.

Lluis Estapá va ser el propietari del Manso Calders o "La Torre" com era coneguda popularment.  Segons amillaraments del segle XIX la heretat de Manso Calders era la tercera mes gran del municipi amb una extensió de 88 hectàrees dedicades en part al cultiu de la vinya. La propietat cobria pràcticament tota la zona occidental del terme municipal des de Can Buscarons fins a Can Vinyallonga. Aquesta gran extensió incloïa el Mas Oliver, els turons de Manso Calders i les Vinyes Velles, entre altres. L'any 1871, segons consta a una placa ceràmica de la façana, va finalitzar una reforma del mas. El seu propietari era Aleix Aymamí, veí de Barcelona i un important viticultor de la comarca, pare de l'arquitecte Federico Aymamí i Faura (Conservador de l'Ateneu Barcelones en 1881-82 i Arquitecte Major de la ciutat de València) possiblement autor del projecte de construcció del manso. L'any 1899 les propietats van ser venudes en subhasta degut a uns deutes que te

 Colla de Gitanes de Montornès. Concurs a la Plaça de Granollers. Narcís Cuyás, febrer 1906  A Catalunya es coneixen dos balls de gitanes: l'un principalment a les comarques del Penedès, Camp de Tarragona, Conca de Barberà i també al Priorat i un altre, sobre tot al Vallès i Maresme. Tant coreogràficament, musicalment, com pels seus orígens i pels motius de perquè es ballen, són completament diferents l'un de l'altre. El Ball de Gitanes de les comarques tarragonines, es balla amb motiu de la Festa Major o festa senyalada de la seva localitat corresponent. Els balladors porten un pal amb cintes i segons l'indret hi participen diferents personatges com “l'estaquirot”, els gitanos”, “el gitano gros” i “els galerons”. El Ball de Gitanes del Vallès Tot i que l'origen del ball de gitanes no està clar, sembla que sempre ha estat relacionat amb el carnestoltes, una festa durant la qual la gent podia gaudir de moments de tolerància, fer